Comissió Europea: Un nou INFORME sobre l’estat de la Dècada Digital del 2026 mostra progressos però insta a tancar les bretxes estructurals per assolir els objectius del 2030

La Comissió Europea ha publicat el quart informe sobre l’estat de la dècada digital, que mostra que Europa ha fet progressos en els seus objectius de transformació digital per al 2030, com ara les infraestructures digitals segures i sostenibles i la digitalització dels serveis públics, però el repte ara és obtenir resultats a escala, rapidesa i coherència.

L’informe arriba després que la Comissió publiqués l’últim Eurobaròmetre especial, que mostra que una gran majoria d’europeus consideren la política digital com una de les màximes prioritats de la UE, donant suport fermament a un futur digital europeu més autònom.

El Programa de Política de la Dècada Digital serveix com a brúixola estratègica de la UE per avançar i invertir en la competitivitat i la sobirania digitals d’Europa. L’informe avalua els progressos realitzats per la UE en la seva digitalització en tots els àmbits, incloent-hi les infraestructures crítiques, la digitalització de les empreses, les habilitats digitals i la digitalització dels serveis públics. Aquest any, l’informe va més enllà del balanç, i descriu les reformes i les inversions prioritàries a nivell de la UE i dels estats membres en un intent de guiar les assignacions de fons digitals en el proper Marc Financer Plurianual de la UE.

2026: progrés i mancances restants

L’informe mostra que s’han fet progressos en les àrees següents: pel que fa al desplegament d’infraestructures de connectivitat bàsica, el 96,8% de les llars ja tenen cobertura 5G bàsica. Tanmateix, certes bandes d’alta capacitat i el desplegament de “fibra a les instal·lacions” van enrere.

Pel que fa a l’adopció bàsica de tecnologies digitals avançades per part de les empreses, el 46,7% de les empreses de la UE utilitzen la computació en núvol, el 39,9% apliquen anàlisi de dades i gairebé el 20% implementen intel·ligència artificial (l’adopció va augmentar un 48% el 2025 en comparació amb l’any anterior). Un exemple és el sector sanitari, on lidera amb imatges mèdiques basades en IA, millorant la detecció precoç, diagnòstics més ràpids i millors resultats per als pacients.

Finalment, més del 60% dels europeus ja tenen com a mínim habilitats digitals bàsiques.

Tanmateix, persisteixen mancances. En el camp dels semiconductors, la UE només representa el 9% del mercat mundial de semiconductors, lluny de l’objectiu del 20% per al 2030. El mateix es pot dir de la capacitat de càlcul. Tot i que el desplegament de nodes perimetrals està en camí d’assolir l’objectiu de la Dècada Digital 2030 abans del previst, la capacitat de càlcul encara està molt per sota de la demanda.

A més, malgrat els progressos significatius en l’àmbit de la ciberseguretat, Europa continua depenent estructuralment dels proveïdors de ciberseguretat de fora de la UE, amb les empreses europees infrarepresentades en el lideratge mundial en ciberseguretat.

També hi ha una escassetat de competències en TIC. Els especialistes representaven només el 5% de l’ocupació el 2025, la meitat de l’objectiu del 10% per al 2030. Les dones representaven menys del 20% dels especialistes en TIC contractats, una xifra que no ha canviat des del 2024, malgrat l’augment de la demanda, especialment en seguretat al núvol, ciberseguretat, gestió de dades i desenvolupament de programari.

Finalment, pel que fa a l’adopció de tecnologies avançades, les pimes s’enfronten a barreres persistents en dades, competències, integració i recursos, cosa que els dificulta adoptar i escalar solucions digitals avançades.

Un estudi de la Comissió demostra que l’acció coordinada de la UE en l’àmbit digital ofereix alts beneficis. Cada euro invertit en política digital en el marc de NextGenerationEU generarà 1,50 euros en producció econòmica dins de la UE i 2 euros per a l’economia mundial en el seu conjunt (inclosa la UE) fins a finals del 2030. Això està molt per sobre de la mitjana en altres àrees polítiques. Aquestes inversions en l’àmbit digital generen efectes indirectes tant a través de les fronteres com entre els diferents sectors de l’economia. Recomanacions: tancar les bretxes estructurals i mobilitzar inversions per al 2030 i més enllà

L’informe ofereix recomanacions clares tant per a la UE com per als estats membres per continuar ampliant els esforços, en un moment en què gairebé la meitat del pressupost públic inclòs a les fulles de ruta nacionals de la Dècada Digital s’eliminarà gradualment el 2026. Per evitar estancar el progrés, l’informe insta a garantir la continuïtat del finançament després del 2026 per reduir la bretxa, ampliar els projectes reeixits (per exemple, els Consorcis Europeus d’Infraestructures Digitals (EDIC), els Projectes Importants d’Interès Europeu Comú (PICEI) i enfortir la coordinació a nivell de la UE (per exemple, mitjançant projectes multinacionals) per evitar la fragmentació del mercat i la implementació desigual.

Eurobaròmetre: Suport públic a la política digital de la UE

Una enquesta especial de l’Eurobaròmetre, realitzada entre febrer i març del 2026, mostra que el 79% dels europeus consideren la política digital com una de les principals prioritats de la UE per configurar el futur. L’Eurobaròmetre explora com han evolucionat les actituds dels ciutadans en un any marcat per un ràpid canvi tecnològic i intensos debats polítics sobre els drets digitals.

Els ciutadans donen suport fermament a un futur digital europeu més autònom. prioritzant la inversió en infraestructures desenvolupades per la UE (85%) i la reducció de la dependència de la tecnologia de tercers països (82%). El 80% creu que és important convertir la UE en un líder mundial en infraestructures tecnològiques. A més, el 58% dels europeus canviarien a un proveïdor de la UE fins i tot a un cost més elevat. Els cinc factors principals que fomenten el canvi a un proveïdor amb seu a la UE inclouen: una major seguretat i fiabilitat (50%), una millor protecció de les dades personals (49%), normes més clares i protecció del consumidor (39%), una menor dependència dels països no pertanyents a la UE (33%), suport a l’economia i la competitivitat de la UE (30%).

Els europeus creuen que la salut digital (55%), les tecnologies verdes (50%), una connectivitat més ràpida (42%) i la IA (39%) tindran l’impacte més positiu durant la propera dècada.

Al voltant de quatre de cada deu ciutadans utilitzen IA generativa almenys setmanalment, i entre els que ho fan, gairebé set de cada deu informen d’un augment de l’ús durant l’últim any. El 80% creu que el desenvolupament de la IA s’hauria de regular acuradament, fins i tot si això significa que els desenvolupadors d’IA s’enfronten a algunes restriccions. La preocupació per l’ús nociu de les tecnologies digitals és generalitzada i augmenta: el 92% dels ciutadans volen una protecció més forta per als infants en línia, el 87% coincideixen que la manipulació en línia (desinformació, deepfakes, contingut generat per IA, interferència estrangera) representa una amenaça per a la democràcia i se senten personalment afectats per les notícies falses i la desinformació (53%), l’ús indegut de dades personals (47%) i la protecció insuficient dels menors a les plataformes (41%).

Propers passos

A través de l’informe sobre l’estat de la dècada digital del 2026, la Comissió insta els estats membres a actualitzar els seus fulls de ruta nacionals de la dècada digital amb mesures concretes, garantint alhora una major alineació amb el proper marc financer plurianual, especialment en el context de la preparació dels plans d’associació nacionals i regionals i el futur Fons de Competitivitat de la UE.

“Digital Decade 2026: Country reports / Spain” … clicar aquí