EDITORIAL: L’escola catalana en perill?
LO CAMPUS DIARI ha apostat fort pel sindicalisme educatiu dels Països Catalans, no només hem informat abastament i hem difós íntegrament tota mena de posicionaments, manifestos i/o informes; també hem opinat i al nostre petit nivell logístic, hem intentat afavorir el sindicalisme unitari i de País.
En aquest digital encara apareix l’anunci de la nostra campanya d’AMICS de LO CAMPUS DIARI animant a mestres i professors a que s’afiliïn a un sindicat. I això impulsat amb la frase “Per la dignificació social dels educadors i defensa dels seus drets, AFILIA’T amb qui vulguis, però fes-ho”.
Encara que sempre som els sospitós de torn, perquè som periodistes, potenciar el sindicalisme no és “casar-se” amb cap sigla. No som, ni dels de la samarreta groga, els docents de la pública; ni els de la samarreta vermella els de l’escola concertada; ni els de la samarreta blava els mobilitzats de la concertada que explícitament actuen al marge dels sindicats.
No busqueu dependències, ni submissions, pel que direm a continuació.
Un bon digital generalista com és “Vilaweb” va celebrar un debat sindical hores abans que els docents votessin l’últim acord entre sindicats i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aparentment tot va anar bé.
I nosaltres vàrem fer la prova, tot el debat el vàrem posar en un nou programa, perquè en traducció simultània, tots els participants parlessin en espanyol. I no hi havia manera de saber si el debat, es feia a Murcia o a Castella – La Manxa. No va aparèixer ni un sol comentari de construcció nacional catalana. Ni de llengua, ni de model propi.
Era un debat desnacionalitzat, que servia tant per mestres del gran Londres, com d’Astúries.
Quan amb cara de circumstancies el sindicat USTEC donava el resultat de la consulta que varen perdre, varen arribar a dir que s’havien oblidat del català i de tota la immersió lingüística.
Els insolidaris del sindicat Professors de Secundària quan d’una manera indecent, explicaven el seu “sí” de les seves bases, desmarcant-se d’un MANDAT més ampli unitari i que haurien d’haver acatat, com correspon a un mínim de decència i de valors en democràcia participativa, també s’oblidaven del català i d’una secundària catalana.
I prèviament CCOO i UGT varen pactar fora de la Mesa Sectorial d’Educació i ho varen fer per raons polítiques fent costat acríticament al partit PSC (PSC-PSOE) i el Govern Illa.
Allò de la “corretja de transmissió” és totalment verídic.
El President Illa, -oblideu-vos de la consellera d’Educació Niubó i encara més oblideu-vos d’Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa, el membre del staff d’educació que li para els “marrons dels sindicats” a la consellera i que feia de “poli dolent” en les negociacions-; doncs el President Illa és el que mana, i les seves filies i fòbies són les que apareixen damunt la taula.
Illa segur que és una bona persona en la intimitat, és un espanyol de cap a peus i que actua en conseqüència, no enganya a ningú. I a més ha tingut la sort de tenir una oposició de “peixos bullits” com Junts, incapaços d’entusiasmar a ningú i sense un programa educatiu ben travat. Una altra vergonya.
Amb tot aquest panorama de desajustaments i desnacionalitzacions ara apareix el Consell d’Educació de Catalunya i diu que vol intervenir.
Ara? Després de setmanes i vagues i més vagues, traïcions, incompliments, celebracions frívoles de dies històrics: una vegada i un altra vegada etc. etc; ara Joan Manuel del Pozo Àlvarez el president del Consell d’Educació de Catalunya es despenja que volen participar a les negociacions. Maleit i irresponsable directiu, que ha estat “tocant el violí” en plena crisi i ara vol “fer els gegants”.
I tot torna a començar: el Govern català aprofita qualsevol esquerda i posa en jocs altres protagonistes per dinamitar la unitat sindical i guanyar la partida.
Entre tots, estant contribuint a trinxar l’escola catalana.
Només ens falta l’augment de suports dels racistes a Catalunya per tornar a “la tempesta perfecta”, mentre el Departament d’Educació ajorna l’exigència del C2 de català als nous docents i tots nosaltres tolerarem a les escoles i a secundària mestres i professors, que no estant qualificats en català.
Com potser que de la nostra escola, la de la immersió lingüística, surtin alumnes que no parlen bé el català o simplement no el parlen?
Opinions: locampusdiari@gmail.com
+++
IMATGE: Cartell “Als Mestres de Catalunya” (1974) d’Antoni Tàpies. Litografia sobre paper. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit de l’Ajuntament de Barcelona. © Comissió Tàpies, VEGAP, Barcelona. Ús educatiu.
