Un document de política pública que cal llegir: “Estratègia de reconeixement del lleure educatiu de base associativa, voluntària i comunitària a Catalunya 2026-2030”

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar (25/06/2026) “Estratègia de reconeixement del lleure educatiu de base associativa, voluntària i comunitària a Catalunya 2026-2030”, un document de política pública que, per primera vegada, ofereix un full de ruta integral per protegir i enfortir el model de lleure educatiu del país.

A Catalunya, esplais, agrupaments escoltes i casals de joves acumulen una trajectòria de més de 125 anys i constitueixen una peça clau del sistema educatiu no formal: una de cada tres persones joves a Catalunya forma o ha format part d’alguna entitat de lleure educatiu.

Una estratègia construïda amb el sector

L’estratègia és fruit d’un ampli procés participatiu en què la Direcció General de Joventut ha treballat conjuntament amb els moviments de lleure, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), les entitats municipalistes i les conselleries de la Generalitat implicades. D’aquest treball compartit entre administració i sector associatiu neix, entre altres compromisos, el Centre de Recursos per a l’Associacionisme Juvenil (CRAJ): un servei de suport tècnic continuat per a federacions i entitats que el sector ha reivindicat durant anys i que ara es converteix en un compromís d’actuació del Govern. El resultat de tot el procés és un relat compartit entre el Govern, el món local i el sector associatiu sobre el present i el futur del lleure a Catalunya.

Set eixos per enfortir el lleure educatiu

L’estratègia s’estructura en set eixos estratègics que cobreixen tots els àmbits d’actuació necessaris per garantir la continuïtat i la qualitat del lleure educatiu:

-Eix 1. Diàleg i coordinació institucional. Coordinació estable entre administracions i diàleg permanent amb les entitats del sector.

-Eix 2. Sostenibilitat, natura i espai públic. Ús pedagògic i responsable dels espais naturals i públics, amb educació ambiental transversal.

-Eix 3. Reconeixement i valor social. Sensibilització pública, reconeixement formal de competències i promoció del català.

-Eix 4. Cohesió social per a la inclusió. Accés equitatiu al lleure per a tots els infants i joves, eliminant barreres econòmiques, socials i territorials.

-Eix 5. Suport estructural i estable. Finançament estable i simplificació administrativa per garantir la continuïtat de les entitats.

-Eix 6. Avaluació, recerca i transferència. Generació de coneixement, avaluació de l’impacte i transferència de bones pràctiques.

-Eix 7. Participació i comunitat. Lideratge juvenil, treball comunitari i participació activa d’infants i joves en les entitats.

Equitat i inclusió, al centre de la política pública

Un dels pilars de l’estratègia és garantir que cap infant o jove quedi exclòs del lleure per raons econòmiques, socials, culturals o territorials. Avui, el 44,2% de les famílies identifica el cost com la principal barrera d’accés, i el 59,9% de les entitats es concentra a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’estratègia s’articula directament amb l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025-2030, que reconeix el lleure educatiu com a instrument clau per trencar les desigualtats i prevenir l’exclusió social en la infància i l’adolescència.

La T-Lleure, una reivindicació històrica del sector que es fa realitat

Una de les mesures més esperades pel sector és la T-Lleure, un títol de transport que permetrà als grups de lleure fer ús del transport públic de manera facilitada i que reduirà un dels factors que més encareix l’organització d’activitats fora del municipi, especialment en zones rurals. La mesura s’inscriu en la línia prioritària de desburocratització que recull l’estratègia: simplificació dels tràmits de subvencions, harmonització de convocatòries entre administracions i eines digitals per alleugerir la càrrega burocràtica que recau sobre els equips de voluntariat.

El lleure, espai de foment del català i de projecció internacional

L’estratègia reconeix el paper estratègic del lleure educatiu com a espai d’ús i enfortiment del català, especialment en entorns on la llengua té menys presència. Alhora, preveu impulsar la internacionalització del sector mitjançant la participació en programes de mobilitat com l’Erasmus+ i el European Solidarity Corps, i el reconeixement de competències en entorns europeus a través del Youthpass.

Document íntegre “Estratègia de reconeixement del lleure educatiu de base associativa, voluntària i comunitària a Catalunya 2026-2030” … clicar aquí

Fotografia: GenCat ©.