Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Nou i important INFORME de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics, demanat i finançat per la Generalitat de Catalunya: “Millora dels resultats d’aprenentatge a Catalunya, Espanya” / RESUM EXECUTIU en català / Text íntegre en anglès

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Informe: “Improving Learning Outcomes in Catalonia, Spain”

RESUM General

Catalunya ha construït bases sòlides per a una educació d’alta qualitat, amb altes taxes de participació en l’educació, ampliant el nivell educatiu, una infraestructura digital sòlida i compromisos sostinguts amb la inclusió. Tot i això, el sistema també s’enfronta a pressions creixents. La disminució del rendiment estudiantil, les disparitats socioeconòmiques persistents i les pressions creixents sobre la força laboral educativa i la implementació del sistema plantegen reptes importants per al futur.

En un context de transformació econòmica, demogràfica i tecnològica, aquest informe analitza les oportunitats i els reptes clau que configuren la política educativa a Catalunya actualment. Basant-se en l’experiència de l’OCDE, comparacions internacionals, evidències quantitatives i qualitatives, visites escolars i una àmplia participació de les parts interessades, proporciona un diagnòstic en profunditat del sistema educatiu i identifica vies pràctiques de millora. L’informe explora quatre àrees interconnectades del sistema educatiu català: equitat i inclusió, professors i lideratge escolar, avaluació i valoració, i governança i finançament. Analitza com el disseny i la implementació de polítiques poden donar un millor suport a l’aprenentatge dels estudiants, enfortir la capacitat professional, millorar la presa de decisions i respondre de manera més eficaç a les diverses necessitats territorials i socials.

Combinant anàlisis objectives amb evidències internacionals i perspectives comparatives, aquest informe serà d’interès per a responsables polítics, líders educatius, investigadors i professionals interessats en la reforma educativa, la millora del sistema i el creixement inclusiu a Catalunya i més enllà.

RESUM EXECUTIU

El sistema educatiu de la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya es beneficia d’un marc institucional i legal estable, alts nivells de participació en totes les etapes educatives i un fort compromís amb l’equitat i la inclusió. En els darrers anys, el sistema ha dut a terme reformes importants i ha ampliat la inversió en àrees clau, com ara l’educació inclusiva, les condicions de la força laboral docent, la capacitat d’avaluació i la formació professional. Els acords recents assolits el 2026, recolzats per una major inversió i compromisos plurianuals de personal, inclusió i formació professional, proporcionen un impuls addicional per a la millora i creen condicions potencialment favorables per enfortir els resultats educatius.

Al mateix temps, Catalunya s’enfronta a reptes importants. Els resultats d’aprenentatge han disminuït en els darrers anys, les disparitats socioeconòmiques continuen sent substancials i les escoles operen en un entorn cada cop més complex caracteritzat per una creixent diversitat d’estudiants i unes demandes d’implementació creixents. La mesura en què les reformes recents es tradueixin en millores sostingudes en els resultats dependrà de l’enfortiment de la coherència, la capacitat d’implementació i l’ús eficaç de les evidències i els recursos a tot el sistema.

Aquest informe forma part d’una col·laboració plurianual entre Catalunya i l’OCDE, iniciada el 2025 per donar suport a la millora educativa. Examina quatre dimensions interconnectades del sistema educatiu: equitat i inclusió, professorat i lideratge escolar, avaluació i prospectiva, i governança i finançament. Aquestes àrees es van seleccionar perquè representen palanques accionables clau a través de les quals Catalunya pot enfortir les condicions per a la millora de l’aprenentatge: suport a l’estudiantat, ensenyament i lideratge, ús de l’evidència i direcció del sistema. En aquestes àrees, ja hi ha moltes bases per a la millora. El repte central és garantir que aquestes bases s’implementin de manera coherent i eficaç a tot el sistema, amb el suport d’una forta coordinació, una presa de decisions basada en l’evidència i una capacitat d’implementació sostinguda.

Equitat i inclusió

Catalunya ha establert una base sòlida per a una educació inclusiva i equitativa. Un marc legal i polític integral, la implementació d’un model de suport per nivells, els esforços sostinguts per reduir la segregació escolar i l’augment de la inversió en serveis de suport i personal demostren un clar compromís amb la inclusió. L’ampliació del suport als estudiants amb necessitats educatives específiques i la creixent implicació amb les famílies reforcen encara més aquesta direcció.

Tanmateix, les escoles operen en un context de creixent diversitat i complexitat, incloent-hi disparitats socioeconòmiques persistents i diferències en el domini de la llengua d’instrucció per part dels estudiants, que en conjunt augmenten les demandes d’implementació i requereixen un suport constant entre escoles i territoris. Les diferències en la capacitat, els recursos i la pràctica locals també contribueixen a la variació en la manera com s’experimenta l’educació inclusiva entre escoles, mentre que els patrons de segregació, els processos d’identificació i els acords d’assignació de recursos continuen presentant reptes en alguns contextos.

Les prioritats inclouen el reforç de la implementació del model de suport per nivells, la millora de la coherència dels processos d’identificació i suport, l’alineació més estreta dels recursos amb les necessitats dels estudiants i mantenir els esforços per reduir la segregació i enfortir la participació familiar.

Professors i lideratge escolar

Catalunya té una professió docent compromesa i uns líders escolars que tenen un paper important en el suport a l’equitat, la inclusió i la millora escolar. Els professors sovint demostren flexibilitat a l’hora de respondre a les diverses necessitats dels estudiants, mentre que les escoles sovint mantenen relacions sòlides amb les famílies i les comunitats locals. Els acords i les inversions recents destinats a millorar les condicions laborals i l’estabilitat del personal també creen oportunitats per enfortir l’atractiu i la sostenibilitat de la professió.

De la mateixa manera, l’evolució de les realitats de les aules i les expectatives creixents pel que fa a la inclusió, el benestar i la qualitat educativa estan plantejant noves demandes als professors i als líders escolars. Continuen existint reptes per garantir que la preparació inicial, la inducció, el desenvolupament professional i els acords d’aprenentatge professional estiguin prou alineats amb aquestes demandes. L’estabilitat de la força laboral, la capacitat de lideratge docent i la càrrega de treball administrativa també continuen afectant la capacitat del sistema per donar suport a la millora de manera consistent a totes les escoles.

Els esforços futurs podrien centrar-se en el reforç dels estàndards professionals, la millora de la preparació i la inducció del professorat, el desenvolupament de vies professionals més clares, la millora de les oportunitats d’aprenentatge professional i el reforç del paper del lideratge escolar en el suport a la qualitat de l’ensenyament i la millora escolar.

Avaluació i valoració

La recent activació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació representa una oportunitat per enfortir la capacitat d’avaluació i la presa de decisions basades en l’evidència en tot el sistema educatiu. Catalunya ja es beneficia de dades administratives i d’avaluació substancials, una capacitat analítica creixent i una cultura emergent d’avaluació escolar centrada en la millora.

Aquestes bases proporcionen condicions favorables per desenvolupar un ecosistema d’avaluació més coherent i garantir que les diferents funcions d’avaluació contribueixin de manera complementària a la millora del sistema. Tanmateix, la generació, interpretació i ús de l’evidència en les polítiques i la pràctica continua sent desigual, mentre que les funcions de prospectiva encara es troben en una fase inicial de desenvolupament.

A partir de les reformes recents, les prioritats inclouen desenvolupar una visió compartida per a l’avaluació i la valoració, aclarir els rols i responsabilitats institucionals, enfortir la capacitat analítica i de mobilització del coneixement i integrar progressivament la prospectiva en els processos de planificació estratègica i desenvolupament de polítiques.

Governança i finançament

El sistema educatiu de Catalunya es beneficia d’un marc de governança i finançament ben establert, recolzat per fonaments legals clars, acords de planificació i una creixent capacitat d’avaluació i analítica. Les reformes recents i l’augment de la inversió, inclosos els compromisos plurianuals per a l’ampliació de la plantilla i les mesures d’inclusió, mostren un fort compromís amb l’enfortiment de la implementació, les condicions de la força laboral i la inclusió en tot el Servei d’Educació.

Aquests fonaments ofereixen importants oportunitats per donar suport a la millora. Tanmateix, la variació en la capacitat d’implementació entre territoris i escoles continua afectant la coherència en tot el sistema. Els mecanismes d’assignació de recursos podrien estar alineats de manera més consistent amb les diferències en les necessitats dels estudiants i la complexitat escolar, mentre que el canvi demogràfic i l’expansió contínua de l’educació i la formació professional estan creant nous reptes de planificació i coordinació.

Les prioritats futures inclouen enfortir la coordinació entre els nivells de governança, integrar l’evidència de manera més sistemàtica en les decisions de planificació i assignació de recursos, alinear el finançament més estretament amb les necessitats dels estudiants i enfortir la planificació anticipativa i la coordinació de la FP.

Conclusió

L’anàlisi suggereix que Catalunya entra a la següent fase de reforma amb molts punts forts importants ja establerts, com ara un fort compromís amb l’equitat i la inclusió, una professió docent compromesa, una creixent capacitat d’avaluació i un marc de governança estable. Les reformes recents i l’augment de la inversió ofereixen una oportunitat significativa per construir sobre aquests fonaments.

La tasca central per als propers anys serà enfortir la coherència, la capacitat d’implementació i la presa de decisions informada sobre l’evidència, de manera que els punts forts existents i les reformes recents es tradueixin en millores sostingudes en els resultats d’aprenentatge, l’equitat i el benestar dels estudiants en tot el sistema educatiu.

OECD (2026), “Improving Learning Outcomes in Catalonia, Spain, Reviews of National Policies for Education”, OECD Publishing, Paris. Text íntegre en anglès … clicar aquí

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere