Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

El conseller Vila presenta el balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua a la Comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Balanç escrit pels serveis de comunicació del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya:  

El conseller F. Xavier Vila ha presentat el balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua davant de la Comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya. Vila hi ha exposat els primers resultats d’un acord que s’ha traduït en actuacions concretes per reforçar l’ús i el coneixement del català en tots els àmbits, des de l’ensenyament d’adults i el món laboral fins a la salut, el comerç o la justícia, i que inclou també la posada en marxa de l’Oficina de Protecció de Drets Lingüístics.

El balanç reflecteix un elevat grau d’execució: el 62,44% de les mesures del Pacte ja s’han completat, mentre que un 13,71% estan en fase avançada i un 21,83% en marxa. Tan sols un 2,03% no s’han iniciat. En termes pressupostaris, la despesa final ha estat de 256.310.700,43 euros, sobre una previsió inicial de 256.006.536 euros.

Transformació del sistema d’ensenyament de català als adults

Un dels impactes principals del Pacte ha estat el rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), amb un pla de xoc de 8,8 milions d’euros i una ampliació de l’oferta fins a superar les 135.000 places en el curs 2025-26. En paral·lel, s’han registrat xifres rècord d’inscripcions a les proves d’acreditació de coneixements de català, que continuaran creixent gràcies a la modificació de la normativa per permetre més convocatòries d’exàmens anuals i a l’ampliació de les competències d’acreditació del CPNL.

Política lingüística municipal, un dels eixos clau

En l’àmbit de la política lingüística municipal, una de les línies d’actuació centrals d’aquest primer any, el Departament ha desplegat eines i subvencions com les guies 40 propostes per a l’acció i la Guia en línia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, i ha realitzat presentacions a totes les vegueries. En aquest sentit, més de 240 municipis ja donen suport al Pacte, que agrupen el 66,8% de la població de Catalunya. A més, s’han creat una trentena de taules locals i territorials amb participació del CPNL, i la primera edició de la línia de subvencions per a cursos de català per a ajuntaments i entitats ha permès posar en marxa 350 cursos amb 8.750 places.

Impuls del català en el món laboral

Per primera vegada s’han acordat les bases d’una política lingüística específica per a l’entorn laboral i empresarial. S’han posat en marxa recursos formatius com el programa CONFORCAT (2 milions d’euros el 2025) i el programa Aprèn.cat, en col·laboració amb el SOC i el CPNL. A més, s’ha creat la Comissió per a l’Impuls del Català en l’Àmbit Laboral dins del Consell del Diàleg Social.

Aules d’acollida i reforç del model educatiu

En l’àmbit educatiu, les aules d’acollida han assolit un rècord històric amb 1.641 dotacions en el curs 2025-2026. S’han desplegat noves modalitats d’acollida accelerada i intensiva, s’ha incorporat la llengua al Pla Director de la Inspecció d’Educació 2025-2029 i s’han posat en marxa programes de formació de 30 hores en immersió i gestió del multilingüisme per a docents de primària i secundària.

Clàusules lingüístiques i avenços en l’àmbit judicial

S’han aprovat models de clàusules lingüístiques i s’han incorporat als plecs de contractació de la Generalitat, amb impuls també als ens locals i al sector públic. En l’àmbit judicial, s’ha signat un conveni amb el Consell General del Poder Judicial per a la formació en català de jutges, s’han establert beques per a la formació lingüística de jutges, fiscals i lletrats, i s’ha creat un grup de treball de política lingüística en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

El català en la salut, el comerç i arreu del domini lingüístic

En l’àmbit de la salut, el 100% d’entitats del sistema públic ja compten amb un referent lingüístic i un pla de gestió lingüística. El programa Prescriu-te el català, perquè els professionals sanitaris accelerin el seu aprenentatge, ja ha iniciat la seva tercera edició amb 1.600 places, i el programa T’acollim preveu 700 places el 2026 per a professionals sanitaris nouvinguts. En el sector comercial, l’Agència Catalana de Consum ha registrat un nombre rècord d’actuacions en relació amb el compliment de la normativa lingüística, i el pla comarcal al Baix Llobregat ha analitzat 3.857 comerços i ha assessorat 784 establiments. Finalment, el Departament ha contribuït a reforçar la vitalitat del català arreu del domini lingüístic, amb suport a entitats de tot el territori de parla catalana i el finançament del Correllengua Agermanat.

Pla específic d’impuls del català en el marc de la regularització extraordinària

El conseller també ha anunciat que el Govern activa un pla específic d’impuls del català en el marc de la regularització extraordinària de persones estrangeres. La Generalitat garantirà que l’aprenentatge del català tingui el paper cohesionador que li correspon en aquest procés, mitjançant normativa pròpia, recursos formatius i una estratègia de sensibilització. Per al curs 2026-2027, el Departament incrementarà en 50.000 places l’oferta de cursos de nivells A1 i A2 -respecte de les 100.000 actuals- per cobrir tota la demanda derivada de la regularització.

Primer Pla d’accions per al foment del català en l’àmbit de l’execució penal

Així mateix, el Govern ha aprovat el Pla d’accions per al foment del català en l’àmbit de l’execució penal 2026-2030, una iniciativa conjunta dels departaments de Justícia i Qualitat Democràtica i de Política Lingüística que situa el foment del català com una eina central dins del procés de reinserció i al servei de la rehabilitació de les persones internes als centres penitenciaris i als centres educatius de justícia juvenil. L’objectiu és facilitar que les persones que vulguin aprendre català disposin de més recursos i més oportunitats per incorporar-lo al seu procés de retorn a la comunitat.

Balanç globalment positiu i reptes per als propers anys

El conseller Vila ha destacat el caràcter inèdit d’aquesta experiència, la voluntat de transparència i la vocació de transformació real del Pacte, tot reconeixent que en molts sectors cal continuar treballant a fons. “L’experiència del Pacte Nacional per la Llengua és inèdita en el terreny de la política lingüística de la Generalitat i s’ha desenvolupat en un context complex, de pròrroga pressupostària, amb la màxima voluntat de transparència i amb una vocació de transformació real, no només sobre el paper”, ha afirmat. En aquest sentit, ha subratllat que es tracta d’un aprenentatge continu, “perquè les mesures són vives: n’hi ha que es plantegen en un context determinat i que al cap de vuit mesos tenen una viabilitat més gran o més petita, i és evident que n’apareixen de noves. Vivim constantment la dicotomia entre la planificació i l’evolució constant de la realitat, a la qual ens hem d’anar adaptant”.

“Creiem que el balanç de la feina feta és globalment positiu: 6 de cada 10 mesures s’han pogut completar i la majoria s’han pogut posar en marxa. Som conscients que hi ha molts sectors en què encara cal treballar a fons: els canvis en la realitat sociolingüística no es produeixen d’un dia per l’altre ni d’un any per l’altre”, ha afegit.

Finalment, el conseller ha assegurat que “aquest primer any demostra que el Pacte està impulsant actuacions concretes amb resultats tangibles, mobilitzant recursos, activant nous actors per la llengua i consolidant una manera de treballar en xarxa. Continuarem desplegant-lo amb la mateixa voluntat de diàleg, amb la mateixa exigència en l’avaluació dels resultats i amb el mateix compromís de transparència i de retiment de comptes davant dels signants, de la ciutadania i del Parlament”.

El Pacte Nacional per la Llengua es va signar el 13 de maig de 2025 a l’Institut d’Estudis Catalans amb el suport d’una àmplia majoria d’actors econòmics, socials, culturals, educatius i polítics, i estableix un marc de treball fins al 2030 per impulsar el coneixement, l’ús i l’apreciació del català en tots els àmbits de la societat.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere