La Comissió Europea proposa un nou Sistema de Comunicació Crítica de la UE per als primers intervinents

La Comissió Europea ha proposat avui (30/09/2026) crear un nou Sistema de Comunicació Crítica de la UE per a dotar als serveis de primera intervenció intervinents de canals de comunicació segurs i resilients en situacions de crisi.
Aquest nou sistema, basat en components crítics fabricats per empreses europees, permetrà una comunicació fluida i estable en temps real entre tots els primers intervinents, en tot moment i a través de totes les fronteres de la UE, fins i tot allà on no hi hagi sistemes de comunicació terrestres.
Els incendis, les inundacions, les tempestes, les amenaces amb drons a infraestructures crítiques i els atacs terroristes necessiten una resposta eficaç i ben coordinada per part de la policia, els bombers, els serveis mèdics i els equips de protecció civil. Actualment, la seva capacitat per comunicar-se entre ells és limitada: els sistemes no estan interconnectats i deixen de funcionar en creuar una frontera. Això vol dir que els serveis d’emergència sovint no poden comunicar-se entre ells quan treballen per rescatar persones, o restablir la protecció i la seguretat pública en crisis i emergències.
El Sistema de Comunicació Crítica de la UE, que la presidenta Von der Leyen va anunciar en les orientacions polítiques, abordarà aquestes qüestions, millorarà significativament la cooperació operativa diària en la lluita contra el terrorisme i la delinqüència, salvarà vides en situacions d’emergència, i farà que la UE sigui un lloc més segur.
La propera generació de comunicació crítica per als primers intervinents
Gràcies al Sistema de Comunicació Crítica de la UE, els primers intervinents podran comunicar-se entre ells i més enllà de les fronteres, compartir fotos, vídeos i àudio, i tot això d’una manera més ràpida i segura, tant a escala nacional com a tot Europa. En particular:
•Tots els estats membres passaran gradualment dels sistemes de ràdio de banda estreta a tecnologies de banda ampla, com ara la 5G, mentre que els satèl·lits de la UE proporcionaran un suport addicional quan els sistemes terrestres quedin inoperatius, com durant les apagades.
•Els primers intervinents podran compartir dades, vídeos, missatges i geolocalització en temps real mitjançant un únic dispositiu segur.
Això millorarà el coneixement de la situació i la coordinació en cas de crisis i emergències.
Seguretat i resiliència des del disseny
En un context en què les emergències són cada vegada més complexes, tant per la seva naturalesa com per la seva magnitud, aquest sistema està dissenyat per garantir en tot moment la seguretat, la disponibilitat i la resiliència, donant prioritat als serveis de primera intervenció, fins i tot quan la xarxa mòbil estigui saturada o interrompuda. Quan no es disposi d’una xarxa mòbil, el sistema comptarà amb el suport dels satèl·lits de la UE i amb unitats mòbils de comunicació desplegables que puguin restablir la connectivitat per a la coordinació d’emergències en cas de crisi.
El sistema serà segur i estarà protegit contra atacs cibernètics i híbrids mitjançant encriptació i un protocol sòlid. Comptarà amb el suport de dues entitats específiques:
-un Centre de Seguiment de Xarxes de la UE que proporcionarà una xarxa de fibra òptica segura i resistent, gràcies a la qual els països podran connectar-se a través d’un punt central en comptes de construir molts enllaços independents i
-un Centre de Seguiment de la Seguretat de la UE que farà un seguiment dels riscos de ciberseguretat, avaluarà les amenaces i donarà suport als estats membres.
Reforçar l’autonomia estratègica europea
La proposta ofereix als estats membres una nova solució d’origen europeu, que redueix la dependència de tecnologies estrangeres i reforça la sobirania tecnològica europea. Posa en pràctica l’enfocament de «seguretat des del disseny» de la UE, garantint que la seguretat es tingui en compte des del principi en els sistemes que desenvolupem:
•Els components crítics del sistema (inclosos els satèl·lits, la xarxa mòbil central i la tecnologia de banda ampla mòbil utilitzada) els desenvolupen empreses europees.
•Fa que la inversió nacional en comunicació crítica resulti més atractiva per als estats membres, en ampliar considerablement l’abast del sistema de comunicacions crítiques, que passa de ser una eina regional o nacional a una que abasta tota la UE i els països associats a l’espai Schengen, i que pot servir per a la coordinació entre molts més serveis.
•El sistema també està dissenyat per adaptar-se a la innovació contínua en l’àmbit de les comunicacions crítiques i de les comunicacions electròniques comercials. La Comissió donarà suport als estats membres en la col·laboració amb la indústria i les organitzacions de recerca per garantir la innovació contínua en l’àmbit de les comunicacions crítiques a la UE.
Tot i estar interconnectats a escala europea, els estats membres mantindran el control total sobre les seves xarxes nacionals i sobre la governança del nou sistema, que estarà a càrrec d’un grup d’experts dels estats membres.
Etapes següents
Ara correspon al Parlament Europeu i al Consell aprovar els reglaments. Es preveu que el Sistema de Comunicació Crítica de la UE es posi en marxa gradualment, amb un període de transició per als estats membres, a partir de 2030.
Rerefons
El Sistema de Comunicació Crítica de la UE es va identificar com una de les accions clau de l’Estratègia Europea de Seguretat Interior (ProtectEU) l’abril de 2025 i de l’Estratègia de Preparació de la Unió posada en marxa el març de 2025. Es basa en les recomanacions de l’informe Niinistö sobre la preparació i la capacitat de reacció de la UE, en què s’insta la UE a completar el sistema de comunicació crítica al més aviat possible. Això respon a una sol·licitud de llarga data tant dels estats membres (com es reflecteix en les Conclusions del Consell de juny de 2021) com dels serveis de primera intervenció, que necessiten un sistema europeu de comunicació crítica que funcioni sense problemes més enllà de les fronteres.
+++
Fotografia: EU ©.

