Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Informe “Free to Think 2026”: La repressió violenta i l’excés de poder governamental alimenten la disminució global de la llibertat acadèmica

Data publicació
◀Notícia anterior
Notícia posterior▶

la repressió estatal violenta i la interferència del govern en l’autonomia universitària lideren el declivi global de la llibertat acadèmica, segons el nou informe “Free to Think 2026” de Scholars at Risk (SAR) . L’informe, que documenta 382 atacs contra comunitats d’educació superior en 59 països i territoris de l’1 de juliol de 2025 al 30 de juny de 2026, adverteix de les campanyes governamentals per silenciar la dissidència i imposar el compliment polític a l’educació superior. 

A més de les tàctiques violentes que els estats han emprat durant molt de temps per silenciar la dissidència (repressió, desaparicions forçades i processaments il·lícits), els governs estan utilitzant instruments legislatius i executius com a armes per censurar plans d’estudi, restringir el finançament de la recerca i desmantellar l’autogovern universitari. En conjunt, aquestes accions coaccionen els acadèmics a l’autocensura i erosionen el paper vital que tenen les universitats en el foment de la investigació independent i el discurs democràtic pel bé de la societat. 

«Les universitats són fonamentals per a la societat democràtica perquè cultiven el pensament crític. Els acadèmics treballen a la intersecció del poder i les idees. Però a aquells que tenen el poder sovint no els agrada que es qüestionin les idees que sustenten el seu poder. A mesura que la democràcia es veu sotmesa a pressió a nivell mundial, veiem com els governs interfereixen en l’educació superior», va dir Robert Quinn, director executiu de la SAR. 

Tipus d’atacs reportats a “Free to Think 2026” : 

Repressió estatal violenta: 

-Les autoritats estatals van atacar, van fer desaparèixer i van empresonar injustament membres de la comunitat d’educació superior a la Xina, Rússia i el Pakistan, sovint utilitzant lleis de seguretat opaques i lleis relacionades contra aquells el treball acadèmic dels quals expressava dissidència. 

-Les forces policials i militars van reprimir violentament l’expressió estudiantil i les protestes estudiantils, en gran part pacífiques, a l’Iran, Sèrbia, l’Índia, el Senegal i Indonèsia. 

Extralimitació i interferència del govern en l’autonomia universitària: 

-Els governs van aprovar legislació que censurava els currículums i el contingut acadèmic que es percebien com a desalineats amb les agendes polítiques dels Estats Units, l’Afganistan i l’Índia. 

-Els governs van convertir el finançament en armes o van retallar l’accés al finançament per motius ideològics , interferint en la recerca acadèmica independent als Estats Units i Sèrbia. 

-Els governs van nomenar actors partidistes als òrgans de govern de les universitats , polititzant la contractació, els procediments disciplinaris i les decisions curriculars als Estats Units, Turquia i Geòrgia. 

-Els governs van restringir la col·laboració transfronterera , instituint prohibicions d’entrada generalitzades als Estats Units i prohibint el funcionament d’institucions acadèmiques senceres a Rússia. 

Motius per a un optimisme prudent: Malgrat el declivi global de la llibertat acadèmica, les condicions van repuntar moderadament al Brasil, Bangladesh, Hongria i Veneçuela, una recuperació impulsada pels esforços de les comunitats d’educació superior per resistir el control estatal i els canvis significatius en el lideratge polític. 

«Aquests països demostren que és possible revertir la disminució del respecte per l’autonomia institucional, però que no passarà sense el compromís i la implicació de la comunitat d’educació superior. Les universitats han de rebutjar els intents del govern de controlar el sector. I els governs han de mostrar proactivament el seu suport al sector i abstenir-se d’interferències», va dir Clare Robinson, directora d’Advocacia de SAR. 

Crides a l’acció: 

Garantir que les universitats romanguin independents de les agendes polítiques requerirà accions concretes per part de la comunitat d’educació superior, els responsables polítics estatals i els líders internacionals. 

-Per als responsables polítics nacionals i els organismes intergovernamentals: adopteu els Principis per a la implementació del dret a la llibertat acadèmica ; perseguiu la responsabilitat dels autors dels atacs; i absteniu-vos d’interferir en l’autonomia, els plans d’estudi, les funcions administratives o les operacions de la universitat. 

-Per als líders de l’educació superior: defensar l’autonomia institucional respecte als actors externs, tot promovent la comprensió dels valors bàsics de l’educació superior de la llibertat acadèmica, la rendició de comptes, l’accés equitatiu i la responsabilitat social envers el públic.

La sèrie d’informes anuals “Free to Think” és producte del Projecte de Monitorització de la Llibertat Acadèmica de la SAR, que identifica i denuncia atacs a l’educació superior per protegir acadèmics i estudiants vulnerables, fer responsables els autors i prevenir futures violacions.

Sobre Scholars at Risk

Scholars at Risk (SAR) és una xarxa internacional de més de 650 institucions d’educació superior, defensors i associacions en més de 50 països, la missió de la qual és protegir les comunitats d’educació superior i els seus membres d’atacs violents i coercitius . SAR compleix aquesta missió mitjançant la protecció directa de les persones, l’advocacia destinada a prevenir atacs i augmentar la rendició de comptes, i iniciatives de recerca i aprenentatge que promouen la llibertat acadèmica i els valors relacionats.

Publicació “Free to Think 2026” … clicar aquí

◀Notícia anterior
Notícia posterior▶
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere