L’afer del Màster d’Agrònoms

La noticia

El diari Segre, l’eix principal de difusió d’una certa imatge esbiaixada de la Universitat de Lleida, desprès de delirants portades, com per exemple aquella que a la UdL és tanquen lavabos perquè s’hi practica el sexe, el dia  23 d’octubre obre portada, a tres columnes, amb una noticia bomba: “El rector de la UdL va consentir l’autorització per a un màster d’Agrònoms a Barcelona”. Pel que es pot llegir, ho varen contrastar amb el Rector que es va defensar dient que la Secretaria d’Universitats de la Generalitat va incomplir un acord previ i no el varen avisar.

O sigui el Rector Fernández va anar a una reunió el 27 de setembre de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya on s’aprovaven, entre altres temes, “els estudis universitaris de grau, de màster universitari i de doctorat per al curs 2013-2014”. Del 193 Màster que es van aprovar, un era el d’Enginyeria Agrònoma de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. (Escola amb seu a Castelldefels, en el Campus del Baix Llobregat i en el Parc Mediterrani de la Tecnologia) i el rector Roberto Fernández de la UdL no s’hi va oposar.

Com tampoc s’hi van oposar cap delegació de la UdL, en la reunió prèvia preparatòria d’aquella reunió plenària. Com és costum ens qüestions de programació universitària, prèviament es reuneix la “Comissió de programació i ordenació acadèmica”, es debaten el temes, s’arriba a un consens i desprès es passa a la Junta. En la reunió del 14 de setembre de la Comissió de programació, també hi havia la proposta del Màster d’enginyeria agrònoma per a Barcelona i tampoc la delegació de la UdL hi va dir res. La  titular de la UdL en la “Comissió de programació i ordenació acadèmica” és la nostra Vicerectora d’Estudiantat, Postgraus i Formació Continua, Neus Vila. Ni la Vicerectora, ni ningú del seu equip va discutir o vetar o oposar-se a l’ara discutit Màster. Tampoc varen llegir la documentació?.

A l’acte oficial d’inauguració, sabent el Rector Fernández el que s’havia aprovat i el galdós paper que ell i el seu equip havien fet, amb un cinisme colossal,  va carregar durament contra el Màster a Barcelona. Ho va fer amb solemnitat al costat del Director general del Consell Interuniversitari de Catalunya. Director que va aguantar estoicament l’andanada. Només li va faltar al Director general tenir de presidir una mesa on es va tolerar que es poses al davant de la taula com un faldó, una pancarta reivindicativa que atacava la política de retallades del seu propi govern.

Desprès de tanta controvèrsia i doble joc,  des de la Generalitat no van trigar ni unes hores a filtrar a premsa, a la “premsa no amiga”, per despistar, l’Ordre del dia de la reunió i la seva Acte final on es constata l’aprovació del Màster i la complaença del Rector. L’escàndol estava en marxa.

Les explicacions de Rector

Últimament el Rector o va d’autista per a la comunitat universitària i no diu res oficialment del que passa als Campus, l’exemple més significatiu fou quan va fer entrar els Mossos d’Esquadra a la UdL, o pren l’actitud que li es més grata, que és parlar a la comunitat universitària a traves de la premsa local.

També ha tornat a parlar del tema a l’últim Consell de Govern i per primera vegada, desprès de 10 dies d’esclatar l’afer, la Web oficial de la UdL es fa ressò de l’afer del Màster a traves de la nota dels acords del Consell.

Les explicacions del Rector han anat des de que la Generalitat l’ha enganyat; de que ell ho tenia ben lligat amb directius del Servei d’Universitats que la UdL  continuaria tenint l’exclusiva del Màster d’enginyeria agrònoma; afirmant de que no hi ha hagut lleialtat institucional; passant a explicacions com que no varen llegir la documentació de la reunió plenària per que va arribar tard, i finalment ja afluixant el to, el Rector ha arribat a acceptar que va ser un error.

Les responsabilitats 

Les explicacions del Rector són per posar-se vermell de vergonya aliena.

¿Com es pot participar en una reunió plenària i deliberant sense haver-se llegit la documentació?

¿Com és pot participar en tot un procés de pressa de decisions on intervén per part de la UdL una Vicerectora, Coordinadors, Serveis de tota mena, una Directora d’escola, un equip Rectoral i un Rector en persona, i es perd el control del que es decideix?

¿Com potser que la Vicerectora Vila va permetre el pas del Màster en les reunions de la Comissió de programació i ordenació acadèmica del Consell Interuniversitari de Catalunya?

¿Com és vol lligar un veto per a un Màster fent un “compadreo” insòlit amb alts càrrecs de la Generalitat, quan l’actual model de postgrau de la UdL és diametralment oposat al de la Generalitat?

¿Com pot ser que la UdL estigui enfrontada a la Universitat Politècnica de Catalunya, com també ho està amb la Universitat Autònoma de Barcelona i no arreglem els problemes a traves d’organismes comuns com l’Associació Catalana d’Universitats Públiques o la Xarxa Vives d’Universitats?

¿Com algú pot pensar a Ponent que existint una Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, algun dia o altre, no acabaria demanant fer tota mena de Màsters?

Entre la negligència professional, la fatxenderia habitual, la defensa d’un model d’universitat deslligat de l’espai universitari català i la demagògia cap a la comunitat universitària i cap a la societat lleidatana, en acaben de portar cap a un cul-de-sac.

El Rector no es responsable del tot

Ningú es pot creure que un Rector prepara papers, llegeix dossiers i fa memoràndums, i menys el Rector Fernández. Tots coneixem al Rector Fernández, el col·lega Roberto, el que passa feina a tothom i fa de “reina mare” representant-nos, mentre es desplaça en taxi pels Campus, oferint-nos els seu millors somriures.

També és l’Equip rectoral, Coordinadors i Vicerectors corresponsables de tal despropòsit. Però evidentment, ningú ha dimitit i s’ha deixat que el Rector faci un ridícul enorme i el seu lideratge quedi greument tocat.

Per que no se’n fia la Generalitat del Rector Fernández?

Una de les  desconfiances està en les diferencies del model d’universitat lligat amb un model de País. Mentre la Generalitat potencia la “Universitat de Catalunya”, buscant mancomunar serveis i oferta educativa en un espai català; el nostre Rector pretén a nivell de postgrau, continuar amb força i convicció profunda, allò que l’ex-Rector Viñas ja es va inventar: que és el “Campus Iberus” amb la “Universidad de la Rioja”, la “Universidad pública de Navarra” i la “Universidad de Zaragoza”. Ofertant conjuntament, a l’espanyola, el “Centro de Postgrado y Doctorado Internacional”, incloent-hi el nostre Màster d’Agrònoms.

Mentre el País i la Generalitat van cap una direcció de catalanisme sobiranista, la UdL del Rector Fernández va cap a la projecció de l’espanyolisme acadèmic.

Les responsabilitats d’ETSEA

Els sectors més liberals de la UdL, tot i defensar fermament la universitat pública diuen que és ben llastimós que defensar el nostre Màster d’Agrònoms no es faci per sí sol, per la seva alta qualitat, perquè tenim els millors professors i perquè es tant bo el nostre, que no hi haurà estudiant que busqui l’excel·lència, tant a Catalunya, a l’Estat com a l’estranger, que no pensi que venir a Lleida i ETSEA és indiscutible per tenir un brillant currículum a la professió, doncs no, en comptes d’això d’una manera política i funcionarial, pretenem tenir-ne l’exclusivitat.

La Junta d’Escola, com el Consell de l’Estudiantat d’ETSEA  va reprovar al Rector pel Màster. Encara que hi ha especialistes que creuen que des d’ETSEA estant fen populisme i no fan pedagogia a la seva comunitat educativa, ni tampoc a la societat lleidatana. Curiós també que els seus directius utilitzen sempre la premsa comarcal i en canvi dins la seva Web oficial no hi hagi cap mena de posicionament, ni explicació del tema.

També hi ha professorat a Agrònoms que es pregunta on era la Directora d’ETSEA, Maria Rosa Teira quan s’atacaven els interessos de l’Escola.

Sembla que els mecanismes interns de la UdL no donen molt de joc a una Directora d’Escola per fer un seguiment, del dia a dia, del que fan els Vicerectors i Rector en els temes de programació i ordenació acadèmica sobretot a nivells de relacions institucionals.

Un Màster per a Barcelona ja aprovat

El Consell de l’Estudiantat central advertia al passat Consell de Govern de la UdL que el Màster per a Barcelona ja estava aprovat oficialment i que malgrat que s’ha aturat, en qualsevol moment es podria reactivar.

La Generalitat i sobretot Convergència i Unió no es podia permetre en plena campanya electoral tenir activada “l’emprenyada lleidatana” pel tema del Màster i sense ni pensar-s’ho ni un moment, pressionats per la maquinària electoral dels partits i de mutu acord amb l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona han congelat el Màster. Serà per sempre?. ♦

   Text de la redacció de LO CAMPUS.