El Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona capdavanter en la generació de cèl·lules iPS

Recentment l’acadèmia sueca ha reconegut amb el premi Nobel de medicinia i fisologia dos descobriments en la disciplina de la Medicina Regenerativa. Per una banda el britànic Sir John Gurdon va ser premiat per transferir el nucli d´una cèl·lula intestinal en un òvul clonant així una granota a l’any 1962. De la mateixa manera,  el japonés Shinya Yamanaka va ser guardonat per aconseguir reprogramar cèl·lules somàtiques en cèl·lules mare a l’any 2008. Ambdós descobriments tenen com a finalitat superar el mateix repte: transformar cèl·lules diferenciades en cèl·lules mare. En el cas de Gurdon, la cèl·lula mare generada després de la transferència nuclear va ser implantada en un femella donant com a resultat una granota clonada. En el cas de Yamanaka la generació de les cèl·lula mare es va realitzar mitjançant l´ús de quatre gens, que ell mateix va identificar com a indispensables per a la reprogramació cel·lular. Així doncs, gairabé 50 anys després de la troballa de Gurdon els estudis de Yamanaka van generar grans espectatives en la comunitat científica, ja que la generació de cèl·lules mare amb capacitat pluripotencial (cèl·lules anomenades iPS) evitaven l´ús de cèl·lules mare embrionàries en el context de la terpia cel·lular, evitant tots els problemes relacionats amb el rebuig inmunològic després del transplantament.

Al mateix temps que el japonès Yamanaka, el Doctor Juan Carlos Izpisua, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]), ha estat capdavanter en la generació de cèl·lules iPS a partir de mostres humanes de diferent origen, tals com les cèl·lules de la pell, d’un simple pèl, així com de cèl·lules de cordó umbilical. Igualment, i des de l´any 2009, el CMR[B] ha estat pioner en la generació de iPS específiques per malalties de la sang com l´anèmia de Fanconi.  Recentment, els estudis del CMR[B] han desenvolupat una tecnologia novedosa que ha permès la correcció de cèl·lules iPS provinents de pacients amb diferents patologies degeneratives, tals com la Progèria i el Parkinson. El desenvolupament d’aquesta  metodologia permet editar el genoma de cèl·lules de pacients, corregint les mutacions responsables de l’aparició i desenvolupament de les patologies d’interès. Aquests estudis obren una porta a assajos clínics futurs on el propi pacient serà el propi donant.

El CMR[B] és una institució de recerca independent financiada pel Ministeri de Salut i el Govern de Catalunya. Localitzat en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona que avui en dia acull aproximadament un miler de persones dedicades a la recerca biomèdica en un entorn vibrant i estimulador, el CMR[B] té com a objectiu desenvolupar activitats de recerca biomèdica en el camp de la biologia de les cèl·lules mare embrionàries, la regeneració i el desenvolupament embrionari. ♦

Núria Montserrat. Doctora en Biologia. Adjunta a la Direcció del CMR[B].